Dia 1: D'Alcanar a Lido de Gisolo

Ahir, dia vuit d'abril, els cantaires de la coral de l'institut Sòl-de-Riu vam sortir del nostre poble en direcció a la nostra primera parada, Cremona, una població coneguda per ser el bressol del millor luthier del món: Antonio Stradivarius.

Després de les primeres quatre hores d'autobús, vam arribar a la frontera amb França, on vam tenir el gran i enorme plaer de fruir d'una fantàstica terrassa urbana, il·luminada divinament per les escasses estrelles que es veien i les llums de neó d'unes gasolineres pròximes; amb la magnífica companyia d'un fred vent nocturn.

O, el que és el mateix: ens va tocar acampar davant d'una gasolinera perquè clar, ens portàvem el sopar de casa, com bons catalans.

Després d'aquella mitja horeta de descans, vam tornar a posar-nos en camí, dirigint-nos cap a Cremona.

Passárem una nit bastant moguda al autobús, però tot i això, a les 7:30 d'aquest matí, ja estàvem començant a esmorzar, per fi a Itàlia.

Més tard, hem passat dues hores més al autobús, i finalment, hem arribat a Cremona, on després algunes demostracions de talent lingüístic del nostre professor de tecnologies per a aconseguir direccions, hem arribat al Museu del Violí, inaugurat el setembre de l'any passat.

Aquest museu, dedicat a tots els instruments de corda, majoritàriament a les violes, els violoncels i sobretot, als violins, és un lloc sorprenent, vanguardista i interessant.

Hem tingut l'oportunitat de veure de prop increïbles joies històriques de la música, instruments quasi perfectes, de sonoritat incomparable. Cosa, que hem pogut comprovar, un cop visitat el museu.

A la sorprenent sala de concerts, en forma de violí, hem tingut el plaer d'escoltar el so d'un Stradivarius, una obra d'art a la que en gran part, s'ha consagrat tot aquest museu.

Com a anècdota remarcable del dia, hem pogut conèixer a la jove violinista que ens ha obsequiat amb l'audició, ja que gràcies a una cantant nostra, d'ascendència ucraïnesa, com l'artista, hem tingut l'oportunitat de fer-nos unes fotografies amb ella i el violí, i de que la Sofiya li fes algunes preguntes de part de tots.

Un cop hem sortit del museu, ens hem tornat a embarcar, per enèssima vegada, al nostre bonic autobús. 

Després de tres hores més, hem arribat a la nostra ubicació actual, Lido de Gisolo, un petit poble en una illa propera a Venècia, on anirem demà al matí, tan prompte com poguem.

Hem dinat al restaurant del hotel i després, ens n'hem anat a donar unes quantes voltes per la població, molt turística i plena de botigues de tot tipus. Hem passat tota la tarda passejant per Lido, i a les vuit, hem tornat per sopar.

Seguiu-nos visitant, que demà us continuarem informant!