Dia 4: El gran final.

Ahir ens despertàrem prompte i anàrem de visita a Pula, una ciutat pròxima al poble on ens estàvem, Porec, que a més de ser més gran, tenia unes importants restes romanes.

Ens vam passar tot el matí visitant aquestes restes, amb l’ajuda d’un guia, que ens ensenyà l’amfiteatre, un dels sis més ben conservats del món, on encara si celebren tot tipus d’actes;  i les diverses portes de l’antiga muralla de la ciutat.

Després, tinguérem una petita estona per a passejar per Pula i passar-nos-ho bé abans d’anar a dinar.

Un cop dinats, ens en anàrem a Porec, on també vam gaudir d’una tarda lliure per a fruir de la ciutat al nostre aire.

Arribada l’hora de sopar, les sis de la tarda, per ser més exactes, tornarem a l’hotel, i un cop ben menjats, ens en anàrem a la sala de concerts, on vam escoltar la segona part del festival, que ens deixà tan bocabadats, com la primera. La qualitat i diversitat musical van fer que el temps se’ns fes molt curt.

  

En acabar, el nostre director, volgué obsequiar a tots els directors i president del festival amb un lot d’obsequis proveïts per l’ajuntament del nostre poble, en que es feia mostra de la nostra tradició musical.

Tots els obsequiats es van mostrar molt agraïts amb la gentilesa que havien rebut, que va ser una completa sorpresa.

 

Ara, el nom d’Alcanar es conegut arreu d’Europa.

Dia 3: El gran dia ha arribat.

Ahir, ens vam despertar a les 8, i a les 9:30, esmorzats i arreglats, vam començar la prova de so a la sala de concerts del complex turístic, que tenia una acústica extraordinària i esplendorosa.

Després, vam anar a fer un creuer pel mar Adriàtic, on vam poder contemplar la magnífica costa de la península d'Istria, i una petita part de la gran míriada de petites i verdes illes que l'envolten.

Un cop acabat el nostre viatge, vam anar-nos-en a l'hotel a dinar.

Per la tarda, l'organització del festival tenia programada una cercavila de presentació de les corals pels carrers del casc antic del poble, acompanyats d'una banda típica centre-europea, a la que vam assistir. Vam passejar-hi les banderes del nostre país i evidentment, de la nostra ciutat, als que representem, tots contents i en germanor.

Acabada la desfilada, que partia del port i finalitzava als graons de l'església, situada a la plaça major, cada grup interpretava una cançó de benvinguda per a la resta de participants i públic que ens acompanyava.

La nostra coral, interpretà la cançó Imagine de John Lennon.



A les sis de la tarda, com ja és tradicional, vam anar a sopar, altre cop a l'hotel. Els nervis i la tensió és palpaven al aire, mentre els nostres cantaires s'atipaven de menges exquisides, diverses i variades.

A les set, ja tornàvem a ser a la sala de concerts, preparant-nos per al concert, amb el qual iniciàrem al festival.

A les 7:30, nosaltres, els primers de quatre cors, començàrem el nostre recital. Il·lusionats i emocionats baixàrem del escenari, entre aplaudiments, pensant en el fantàstic treball que havíem dut a terme interpretant el nostre variat repertori.

En acabar, i de camí cap a l'hotel, les nostres veus es mesclaren amb les dels altres cors, amb els que compartíem destí.

Dia 2: De Lido a Porec.

Ahir al matí, vam sortir a les 7:45 del hotel, ja esmorzats i preparats, vam dirigir-nos cap a la ciutat dels canals, on anàvem a passar el matí.

Després d’un curt trajecte en autobús i d’unes quantes corregudes, hem arribat a temps per a agafar el vaporetto, que ens ha portat de l’illa on estàvem a Venècia.

Allà, hem anat a la Piazza Sant Marco, on hem obsequiat els vianants amb un fantàstic concert al carrer, que ha tingut bastant èxit.

Un cop acabat el concert, ens n’hem anat al pont de Rialto, i després, hem pogut voltar tot el que hem volgut per Venècia, comprant i tastant deliciosos gelattos.

A les 12, ens hem reunit tots altre cop a la Piazza Sant Marco i hem dinat a un restaurant pròxim, anomenat Cantina Canalletto.

Un cop ben dinats, ens hem posat en camí, en autobús altra vegada, tot passant per Eslovènia, fins arribar a Porec.

Passades algunes retencions, hem arribat de pressa i corrents al hotel, on som ara, i hem sopat tots junts.

Dia 1: D'Alcanar a Lido de Gisolo

Ahir, dia vuit d'abril, els cantaires de la coral de l'institut Sòl-de-Riu vam sortir del nostre poble en direcció a la nostra primera parada, Cremona, una població coneguda per ser el bressol del millor luthier del món: Antonio Stradivarius.

Després de les primeres quatre hores d'autobús, vam arribar a la frontera amb França, on vam tenir el gran i enorme plaer de fruir d'una fantàstica terrassa urbana, il·luminada divinament per les escasses estrelles que es veien i les llums de neó d'unes gasolineres pròximes; amb la magnífica companyia d'un fred vent nocturn.

O, el que és el mateix: ens va tocar acampar davant d'una gasolinera perquè clar, ens portàvem el sopar de casa, com bons catalans.

Després d'aquella mitja horeta de descans, vam tornar a posar-nos en camí, dirigint-nos cap a Cremona.

Passárem una nit bastant moguda al autobús, però tot i això, a les 7:30 d'aquest matí, ja estàvem començant a esmorzar, per fi a Itàlia.

Més tard, hem passat dues hores més al autobús, i finalment, hem arribat a Cremona, on després algunes demostracions de talent lingüístic del nostre professor de tecnologies per a aconseguir direccions, hem arribat al Museu del Violí, inaugurat el setembre de l'any passat.

Aquest museu, dedicat a tots els instruments de corda, majoritàriament a les violes, els violoncels i sobretot, als violins, és un lloc sorprenent, vanguardista i interessant.

Hem tingut l'oportunitat de veure de prop increïbles joies històriques de la música, instruments quasi perfectes, de sonoritat incomparable. Cosa, que hem pogut comprovar, un cop visitat el museu.

A la sorprenent sala de concerts, en forma de violí, hem tingut el plaer d'escoltar el so d'un Stradivarius, una obra d'art a la que en gran part, s'ha consagrat tot aquest museu.

Com a anècdota remarcable del dia, hem pogut conèixer a la jove violinista que ens ha obsequiat amb l'audició, ja que gràcies a una cantant nostra, d'ascendència ucraïnesa, com l'artista, hem tingut l'oportunitat de fer-nos unes fotografies amb ella i el violí, i de que la Sofiya li fes algunes preguntes de part de tots.

Un cop hem sortit del museu, ens hem tornat a embarcar, per enèssima vegada, al nostre bonic autobús. 

Després de tres hores més, hem arribat a la nostra ubicació actual, Lido de Gisolo, un petit poble en una illa propera a Venècia, on anirem demà al matí, tan prompte com poguem.

Hem dinat al restaurant del hotel i després, ens n'hem anat a donar unes quantes voltes per la població, molt turística i plena de botigues de tot tipus. Hem passat tota la tarda passejant per Lido, i a les vuit, hem tornat per sopar.

Seguiu-nos visitant, que demà us continuarem informant!

Melodia 1714

2014

Projecte 2014:

5è Festival Internacional de corals i orquestres a Porec ( Istria, Croacia )

http://www.mrf-musicfestivals.com/international-festival-of-choirs-and-orchestras-in-istria-croatia.phtml?imf